Quan anàvem a escola pensàvem que apreníem a escriure. Ara resulta que hem de tornar a aprendre a escriure i que el professor de llengua, què dic, el director de l’escola, es diu Google. Sr Google. Ningú l’ha vist mai, però diuen que és poderós; tot ho veu, tot ho controla i li hem de fer cas si volem ser algú en aquesta societat digital. Sobretot, hem d’escriure segons les seves regles perquè quan marxem de l’escola siguem importants; que quan marxem ens trobin a la primera i tothom ens desitgi. El triomf ara és que arribin a nosaltres amb un sol click i el que publiquem s’escampi arreu. I això serà via text però també via fotos o vídeo ben etiquetats. Potser ens estem passant, però no som ningú si no som contingut.

A les escoles d’ara, doncs, l’abecedari són més que lletres. Són paraules clau o meta paraules clau que optimitzen la nostra web, el nostre blog, la nostra identitat. Si les incloem, creem SEO: ens trobaran fàcilment sense haver d’invertir en publicitat. Això és llaminer i no sembla difícil. Identificar paraules clau en cada tema, incloure-les al contingut i moure el contingut més enllà del site (sobretot, cap a les xarxes socials). Però res és fàcil. I paraules clau a seques no vol dir contingut de qualitat.

@Magda_fs La cadena és: crear contingut de qualitat… crida l’atenció de l’usuari… i augmenta el posicionament de Google. ‪ goo.gl/okWH9N … ‪#SEO

Ja estem llegint que el link baiting serà una de les tendències del 2017. No és més que un “esquer d’enllaços”. És a dir, un text pensat per aconseguir enllaços sense demanar-los. Com? Doncs generant un contingut bo més enllà de les paraules clau: que el missatge sigui novedós, creatiu i cuidat, i amb text i també imatge gràfica etiquetada. Donem voltes sobre el mateix? Tothom vol fer contingut de qualitat i en definitiva sembla que hàgim d’aplicar les normes de la vella i la nova escola: de l’abecedari i la bona escriptura, de la informació, el sentit comú i la redacció coherent… amb la inclusió de paraules i imatges estratègiques per fer-nos forts en un entorn digital abans inexistent.

El periodista del New York Times Neil Patel concreta en aquest article sobre com aconseguir un link baiting fent el contrari del que sovint les ‘lleis Google’ deien. Aconsella, per exemple, que hi hagi una reputació de l’autor (un lideratge intel·lectual), que es cuidi la velocitat de càrrega on line, que no s’empatxin les imatges de text alternatiu, o que no es mencionin en accés paraules clau. En definitiva, que el contingut s’entregui als usuaris. I és que els temps han canviat però no tant. El que canvia són les normes i els objectius. Bé, un sol objectiu: que ens trobin dalt de tot del ranking quan es busca a casa el Sr. Google.

També et pot interessar: