Símbol d’un recomençar. També de frescor i ecologia, de primavera i de natura. És el color de l’any. De l’any 2017. És el Pantone Greenery 15-0343. Ens anuncien un color simbòlic que serveix com a expressió d’una actitud, i al mateix temps jo descobreixo el treball de la fotògrafa Angélica Dass: una paleta infinita de colors a la pell. El color importa.

Barreja de groc i verd, el Pantone 15-0343 evoca optimisme i esperança. Deu ser per com està el món que Pantone va anunciar el verd com a solució als mals. Als mals d’ànima, perquè els reals no s’arreglen a la paleta de colors… Com cada any, aquesta empresa ha seguit i rebuscat entre la indústria creativa per comprovar què influenciarà en els pròxims mesos. La intuïció i l’observació d’aquesta autoritat mundial que ven una quantitat incalculable de productes i serveis en arts gràfiques, moda, llar, plàstics, arquitectura, pintura i disseny industrial… es va inventar des de ja en fa 17, el ‘color de l’any’.

@Magda_fs RT @pantone PANTONE 15-0343 ‪#Greenery is the PANTONE ‪#ColoroftheYear selection for 2017  ‪#Greenery symbolizes reconnection we seek with nature & all.

És una decisió que influeix en la compra de productes i creació de disseny, que s’explica per l’actualitat mundial i que es justifica amb un intent de millorar l’estat emocional de les persones. Els colors del 2016 van ser Serenity i Rose Quartz, que segons la Directora Executiva del Pantone Color Institute, Leatrice Eiseman, “expressaven la necessitat d’harmonia en un món caòtic”. S’ha tornat menys caòtic el món, un any després? No. Ha empitjorat. El Greenery 2017 simbolitza l’esperança a millorar un panorama social i polític extremadament complexe. Es podria esperar fins i tot el negre més negre de tots, però Pantone ens ha regalat la part positiva i estèticament agradable de veure la realitat.

Els mateixos dies que anunciaven el Pantone de l’any vaig descobrir ‘Humanae’, el treball de la fotògrafa brasilera Angélica Dass. El Pantone tornava a ser protagonista, però aquesta vegada en un treball artístic que denuncia el racisme des de la bellesa de la pell humana en tots els colors possibles. Almenys, un Pantone per persona. L’artista vol demostrar que catalogar les persones pel seu color de pell és tan complexe com estúpid. Això sí, a ella li ha sortit una paleta excepcional.

Portada Foreign Affairs (març-abril 2015)

Darrera d’aquest experiment hi ha, com succeeix en molts casos, una història personal. Filla d’una família multiracial, Angélica Dass havia crescut en la varietat a la pell; a la seva família hi ha des de pells fosques fins a més clares. Com ella diu, des del cafè més descafeïnat fins a la xocolata més intensa. El problema no és el color, sinó com explica Angélica “pujar en un ascensor i que et facin baixar perquè no els vegin sortir amb una persona de color quan s’obrin les portes”. Va ser quan la realitat va superar la ficció, en ple segle XXI, que Angélica es va bolcar en el seu nou treball: reivindicar sense complexos la varietat, la normalitat i la bellesa de la pell humana. Com? Retratant centenars de persones i igualant, aproximant al màxim, el seu color de pell a un Pantone. El quadre resultant és bell. I la major satisfacció de la fotògrafa ha estat veure el seu resultat exposat en museus, carrers, edificis, transports públics… També recorda amb orgull la portada de Foreign Affaris, amb el tituar The trouble with race.

La naturalitat en que s’ha creat i exposat aquesta paleta humana guanya força amb la naturalitat com l’explica la seva autora i Ted Speaker. Si algú la va fer fora d’un ascensor, pot ser que passejant pel carrer hagi d’esborrar (o apartar!) a la resta de la humanitat. Perquè el color importa, en positiu.

També et pot interessar: