COVID-19. En teoria estem confinats a casa, a la pràctica a la pantalla. La pantalla del mòbil, de la tele, de la tauleta, del portàtil, de l’ordinador. Però sobretot, del mòbil, el dispositiu que ens manté connectats més hores; per feina, per entreteniment, per informació, per servei… El que sigui, però quantes hores de confinament diari passem connectats al mòbil? S’han multiplicat.

 

Segons l’estudi Digital Consumer 24 Hours Indoor publicat per Nielsen, els espanyols passen de mitjana el 47% del seu temps en confinament connectats a Internet. Són un total de 79 hores a la setmana, i representa un increment del 7% respecte a una setmana normal prèvia a la crisi del Covid-19. Passar mitja setmana connectats; a quants dies més arribarem?


Despertar al mòbil

Al matí ens llevem i encenem el mòbil. Alguns fins i tot abans d’aixecar-se del llit. El primer? Visualitzar els missatges, aquests dies la majoria memes sobre el confinament. Al WhatsApp també hi arriben les temudes fake news: missatges copiats i enganxats d’un amic que té un germà que treballa amb algú que coneix a una noia que és infermera…, que ens adverteix que no prenguem aquell medicament si tenim COVID-19. Una informació que després serà desmentida per fonts sanitàries oficials. Missatges que ens poden entretenir, advertir i enviar-nos cap a l’apocalipsi. Quina manera de començar el matí, oi? I espera, n’entraran tot el dia.


Oficina a casa

Ja fa temps que sóc freelance. El teletreball no em ve de nou. El que se’m fa estrany és que tot el meu entorn professional estigui darrere la pantalla. Què m’agrada? Les reunions són més ràpides i es va més a la idea; potser perquè la gent es troba incòmoda organitzant i corregint des del menjador de casa. La majoria les fem des del portàtil, però a vegades, les connexions més ràpides, també al mòbil. El whats treu fum; cada projecte un grup, cada grup diversos missatges amb enllaços al dia, cada missatge un canvi en el projecte. Cal atenció i tenir el mòbil a mà tot el matí.


Migdia a Youtube, tarda a Instagram

Un dels missatges al whats és una recomanació d’un canal de Youtube de la professora del gym d’una amiga. Que no me la puc perdre, que cada dia penja vídeos molt senzills per no perdre la forma des de casa. Però si abans no anava al gimnàs! És igual, ara ens posem forts a través d’una pantalla.

A la tarda després de dinar obro Instagram. Mantenir-se en contacte amb la comunitat virtual… amb qui intercanvio icones, recomanacions, riures i creativitat. L’espai de missatges directes aquestes setmanes treu fum. Quan no és responent, és esperant una resposta. Encara no ho ha vist? Perquè no respon? I així, amb ximpleries més o menys importants, els minuts passen millor. I una setmana de pandèmia es fa més suportable. Ara és fàcil arribar a les dues hores diàries, mínim, dins d’aquesta xarxa social.

A les 19h més o menys comença la tanda oficial de stories life amb concerts, masterclass, entrevistes, xerrades, classes, recomanacions… totes les marques publicant en directe. Les marques no volen perdre el contacte amb els seus clients o possibles consumidors. Al principi era estressant, ara ho és més però aprenem a seleccionar els perfils que realment ens interessen. El meu cor comença a bategar fort. Cansament. He de tancar Instagram.


Reunions d’amics

A la nit busco el refugi de les cares conegudes. Jo no volia més aplicacions, però el grup m’obliga a obrir-ne una més, House Party, i comencem el xat. Està genial veure’ns i fer uns riures, tot i que entre les nostres cares l’aplicació va emergint notificacions del New York Times sobre el creixent nombre de morts i el col·lapse econòmic. Inevitable mirar cap a un altre costat, la pandèmia ens persegueix, també dins el mòbil.

Pengem, però recordo que avui no he parlat amb els pares. Viuen a només 10 km però evidentment fa dies que no ens veiem. Han après a utilitzar l’Skype Face. No els costa perquè és molt intuïtiu, però ells també haguessin volgut viure sense tanta pantalla. El preu per poder veure i parlar amb fills i néts és connectar-los al mòbil. I agraïts. Ara hem canviat abraçades reals per emojis i vídeos a la pantalla. Hem canviat persones per telèfon. La pantalla és casa.


El dia en un dispositiu

Tot el dia va passant en una pantalla de mòbil. Sense provocar-ho. Encara podríem afegir les notícies pel Twitter, mirar si t’han cobrat ja els autònoms, l’últim repte esportiu a Tik Tok que li han encarregat al fill, l’estat dels teus contactes al WhatsApp, la revisió d’ofertes de cintes per córrer (segons l’estudi Nielsen, el 46,7% de les compres online aquests dies es fan des del mòbil). També t’arribarà el missatge recordatori de la Renda (que aquest any cal enviar-la per pantalla), la informació oficial de l’ajuntament del teu poble per Telegram, voldràs el moment de relax a l’Spotify des del sofà… i encara me’n deixo. El meu món sencer està concentrat en un petit dispositiu, està darrere una pantalla i jo confinada en ella.

Hi ha qui parla de fer dieta digital durant el confinament. Els més realistes recomanen una semidieta: obrir el mòbil només una estona matí i vespre per saber de notícies pandèmiques, i per connectar-nos amb persones estimades. Com fer un pas enrere per sortir d’aquesta situació tranquils. I és que ansietat, consol, crisi i connexió estan massa a prop dins el mòbil. Només estem nosaltres per allunyar-los. Distància. Cadascú com convingui i bonament pugui. Des del confinament al mòbil.

També et pot interessar: